Relats a recer d'una guitarra, a Deltebre

Ja es pot veure un fragment del nostre petit espectacle, Relats a recer d'una guitarra, amb què David Espinós i jo mateix vam concloure l'acte d'entrega dels Premis Terra de fang de Deltebre; concretament, la part en què llegeixo una bateria de nanocontes negres a ritme de blues. Es tracta No se sent gaire bé, però us podeu fer una idea.
Més informació de l'acte aquí.

Relats a recer d'una guitarra, a Deltebre

Dissabte a la tarda, vaig tenir el plaer de participar per partida doble a l'acte de lliurament dels dissetens premis literaris Terra de Fang, que convoca l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Deltebre.
L'acte va tenir lloc al bell marc del Delta Hotel. Hi arribem amb prou temps, i desembre ens regala un dels seus capvespres. Allí m'hi trobaré amics de lletres com el Baltasar Casanova i del facebook, com la Montse Farrés.
Cosa inhabitual en actes literaris: ve molta gent!
El regidor de Cultura, Joan Alginet, fa un primer parlament que beu del passat cultural de la ciutat, però que mira decidit cap al futur. L'alcalde, Gervasi Aspa, fa una crida als jóvens que van a estudiar lluny perquè s'enriqueixin i tornin a casa, que Deltebre els necessita; també parla amb orgull d'una història local de segles, fosa al fang.
Acontinuació, l'entrega formal dels premis:
En prosa, Manuel Roig Abad, d'Ibi.
En poesia, Rosssend Sellarés i Obradors, de Navàs.
En assaig, Noemí Navarro Espada, de Deltebre.
Premi especial per a un autor local, Belinda Roca Navarro.
Premi especial participant més jove, Sam Vila.
Després, com a autor convidat, parlo breument de la meva relació vital i literària amb el Delta, parlo d'aneguets lleigs i d'autoestima, de la necessitat de fer-nos escoltar a Barcelona i, per tant, d'una millora de les infraestructures que ens acostin a la capital. I cito a Baltasar Casanova i a Sebastià Juan Arbó.
Per a acabar l'acte, llegeixo uns quants dels meus contes acompanyat de la música de David Espinós, en el petit espectacle que anomenem Relats a recer d'una guitarra.

I qui realment conclou la tarda, és el cava, els pastissets, la paracota (que tasto per primer cop, i no últim) i la bona tertúlia.
Més informació a Viu l'Ebre, La Marfanta,

Relats a recer d'una guitarra, a Deltebre

Aquest dissabte tindré el plaer de tornar a llegir els meus contes acompanyat de David Espinós, amb el peit espectacle Relats a recer d'una guitarra.

La cita serà aquest dissabte, 10 de desembre, a partir de les 18.00 h. al Delta Hotel, de Deltebre, en motiu de l'entrega del premis literaris Terra de fang.

Al programa Tens un racó dalt del món

Al programa d'avui a Tens un racó dalt del món, a Canal 21, haureu pogut escoltar un dels contes que formen part de l'espectacle: "Fred",  inclòs al recull Postres de músic.
El programa s'anirà repetint durant tota la setmana.

"Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària li ha rebentat la pilota."

.

Un dels nanocontes de la bateria de gènere negre que llegeixo durant l'espectacle, i que David Espinós m'acompanya a ritme de blues.

Gravació d'un dels contes per a Canal 21

Durant la gravació de la lectura d'un dels contes musicats per David Espinós, a Canal 21, que s'emetrà en un dels propers programes de Tens un racó dalt del món.

Tossut de mena, de Jesús M. Tibau

Enyors, de David Espinós

Fotos Relats a recer d'una guitarra, a Arnes

Avui ja us puc mostrar algunes fotos de l'actuació que vam gaudir a Arnes el passat dissabte, tal com us vaig explicar, com a estrena de l'espectacle de petit format que anomenen Relats a recer d'una guitarra.
Els meus relats han trobat una excel·lent companyia en les notes de David Espinós.
Restem a la vostra disposició si voleu escoltar-nos.

Podeu veure més fotos de l'acte a la següent galeria d'imatges, cedides per Lluís Àlvarez Roman.

Petita balada, de David Espinós

Llegint I un cop de vent els despentina

Sensacions de la primera actuació

Pujo la màgica carretera que ens porta a la Terra Alta, aquest cop de copilot. Condueix David Espinós i el temps amenaça pluja; però no ens fa por l'aigua, potser perquè el primer relat que llegirem a Arnes es titula "Ploure". Serà la nostra primera actuació conjunta i no tenim excessius nervis, perquè des del primer moment, amb tot just un parell d'assajos, ja ens hem sentit molt còmodes l'un amb l'altre.
Arribem amb temps al Molí d'Oli i, com sempre, els dubtes: vindrà gent? Avui juga el Barça, però el desafiarem com petits davids, armats amb la fona de la il·lusió.
Un cop més, Arnes no em deceb. Les cadires instal·lades a l'amable sala amb bigues de fusta s'omplen de seguida. Comença l'acte María Montserrat Román, una sorprenent noia de 15 anys, de Móra la Nova, que presenta el seu llibre "Reflexiones sobre la vida". Parla amb una seguretat i maduresa impròpia a la seva edat, que jo ni tans sols hauria somiat als seus anys. Explica que de "més jove" escrivia poemes i que ara, en llegir-los, comprova com ha evolucionat. No cal animar-la que continuï escrivint; segur que ho farà.
I després arriba el moment, ens toca a nosaltres. Omplo un got d'aigua perquè, segur, se m'assecarà la boca; però menys que en altres ocasions.
La guitarra del David acompanya les meves paraules, les porta de la mà. Flueixen càlidament, tendrament, i fa que semblin escrites amb l'excusa de festejar amb les notes composades expressament per als contes. El moment màxim d'emoció arriba quan llegeixo el conte "Les dones que fan espelmes", amb una de les dues germanes a qui està dedicat (La Neus i la Tere Pallarès) present a la sala.
En acabar l'acte, continua la màgia. La Tere Pallarès ens convida a un grup dels assistents a visitar la seva casa-taller, on fan les espelmes amb cera d'abella. És una casa plena de màgia, amb un piano que David no es pot resistit a tocar en un íntim concert. En una de les habitacions, com ja podia imaginar, destaca la foto del seu estimat Jesús Moncada. Ens regalen espelmes de la sort, que encendré com cal el dia 11, però en aquests moments no em sembla de justícia demanar més sort encara.
Quan tornem cap a Tortosa ja és de nit, però la nit no és sinònim de fosca.
Moltes gràcies a l'Associació Cultural d'Arnes La Bresca per haver confiat en nosaltres.
.

Si escolteu el David en aquest vídeo, per exemple, entendreu que estigui tan content de la seva col·laboració.
Fotos de l'acte a la meva galeria de Picassa, gràcies a Lluís Àlvarez Roman.

A punt per a la 1a actuació, a Arnes

Aquest dissabte serà un dia molt especial, ja que faré la primera actuació conjunta amb el músic tortosí David Espinós, que acompanyarà amb la seva guitarra la lectura dels meus contes. Tots dos estem molt il·lusionats i engrescats en aquest projecte i, sobretot, ens ho passem molt bé col·laborant.
La cita és a Arnes, el 29 d'octubre, a partir de les 19.00 h., en un acte organitzat per l'Associació Cultural la Bresca, i que han titulat Llibres i música. També participarà una jove autora, Maria Montserrat Roman, que presentarà el seu llibre Reflexiones para la vida.
Estic segur que tant el David com jo mateix tindrem ganes de repetir l'experiència, per la qual cosa restem a la vostra disposició si voleu escoltar-nos.

L'inici

Ahir vaig donar el tret de sortida a un nou projecte que carrega les meves il·lusions. A l'estudi del músic tortosí David Espinós, vam començar a assajar la lectura musicada d'alguns dels meus relats. Tot va resultar d'una fluïdesa extraordinària gràcies al seu talent, i la música brollava de la guitarra amb naturalitat al pas dels meus contes, com si sempre haguessin conviscut, com units per sensibilitats germanes.

La nostra primera actuació serà el proper dissabte, 29 d'octubre, a Arnes, a partir de les 19.00.
David vol entrar amb la seva música a les biblioteques, jo vull sortir-ne amb els meus contes i tastar nous espais. La col·laboració, segur, ens farà eixamplar les nostres fornteres.
Restem a la vostra disposició si voleu escoltar-nos.
Si escolteu el David en aquest vídeo, per exemple, entendreu que estigui tan content.